Generalitat de Catalunya - www.gencat.cat
Albert Einstein
Ulm (Alemanya), 14 de març de 1879 - Princeton (Estats Units d’Amèrica), 18 d’abril de 1955

Albert Einstein

Albert Einstein va néixer el 14 de març de 1879 a la ciutat alemanya d’Ulm, en el si d’una família jueva, una ascendència que el va marcar per tota la vida. L’any següent del naixement d’Albert, la família es va traslladar a viure a Munic. Des de ben petit, la música es va convertir en una de les seves grans passions, especialment en descobrir que estava basada en principis matemàtics. El violí va ser, de per vida, una de les seves aficions favorites.

El 1894 es va traslladar amb tota la família a Itàlia i va deixar l’institut de Munic on estudiava abans d’obtenir el títol. Quan encara era un adolescent sense els estudis secundaris acabats, va publicar el seu primer assaig sobre el magnetisme i l’electricitat on ja afirmava que l’espai era un lloc «buit», una afirmació que contradeia la teoria que hi havia aleshores en voga sobre l’existència de l’èter, que per als físics constituïa el sistema de referència absolut.

Dos anys després, el 1896, va renunciar a la nacionalitat alemanya per evitar el servei militar i va ser un apàtrida fins que el 1901 va obtenir la ciutadania suïssa. A Suïssa va finalitzar els estudis secundaris i va ingressar a l’Escola Politècnica de Zuric, el centre per a l’estudi de ciències més important de l’Europa central fora d’Alemanya. Allà va conèixer la que seria la seva primera esposa, Mileva Marić, amb qui es va casar el 6 de gener de 1903. Albert i Mileva van tenir dos fills, Hans Albert, nascut el 1904, i Eduard, nascut el 1910.

L’any 1902, en acabar els estudis superiors, Einstein va entrar a treballar a l’Oficina de Protecció de la Propietat Intel·lectual de Berna. El temps lliure que li proporcionava aquesta ocupació li va permetre desenvolupar els treballs que va publicar, gairebé simultàniament, l’any 1905. La interpretació que va donar —en el que es coneix com el seu annus mirabilis— del moviment brownià i de l’efecte fotoelèctric, així com el desenvolupament de la teoria especial de la relativitat van fer trontollar els pilars de la física.

Aquestes i altres aportacions li van servir per fer-se un nom en els àmbits científics i, el 1909, la Universitat de Zuric li va oferir feina com a professor associat. El 1912, va ser nomenat catedràtic a l’Institut Politècnic de Zuric i, dos anys més tard, l'any 1914 va aconseguir la feina dels seus somnis: va ser contractat com a catedràtic sense obligacions docents a la Universitat de Berlín, com a director d’un institut de física teòrica creat especialment per a ell i va ser un membre ben remunerat de l’Acadèmia Prussiana de les Ciències.

A l’inici de la Primera Guerra Mundial la seva militància pacifista va quedar palesa quan va ser un dels tres únics científics alemanys que es van adherir al manifest de resposta a una declaració prèvia, —subscrita per la majoria dels intel·lectuals del país—, de suport a l’acció bèl·lica d’Alemanya. Un posicionament que no va ser un obstacle perquè, el 25 de novembre de 1915, Einstein presentés a l’Acadèmia Prussiana de les Ciències la teoria general de la relativitat. Una teoria gravitacional que substituïa la que Isaac Newton havia establert l’any 1687.

L’any 1919 aquesta teoria va rebre un fort suport experimental amb les observacions astronòmiques d’un equip britànic fetes durant un eclipsi solar que confirmaven una de les prediccions més polèmiques d’Einstein: que la trajectòria de la llum es desvia en passar a prop d’una estrella com a conseqüència de la seva acció gravitatòria. A partir d’aquell moment, el cognom Einstein va ser conegut multitudinàriament i es va convertir en una figura de rellevància mundial. Una notorietat que va aprofitar per viatjar arreu del món per pronunciar conferències sobre la relativitat i donar suport a la causa jueva. Probablement mai hi hagi hagut cap científic tan popular com ell; les cròniques de l’època expliquen que durant la seva estada a Barcelona els barcelonins l’aturaven pel carrer per saludar-lo, com actualment farien amb una estrella de la música o del futbol.

El 1919 Einstein es va divorciar de Mileva. S’havien separat amb l’esclat de la Primera Guerra Mundial, ja que el científic es trobava a Berlín i Mileva i els fills, a Suïssa. Pocs mesos després d’aquest divorci, Einstein es va casar amb una cosina seva, Elsa, amb qui es va retrobar a Berlín.

Dos anys després, el 1921, Einstein va guanyar el Premi Nobel de Física. Aquest reconeixement no li va arribar per la seva teoria de la relativitat, sinó per l’explicació que va fer l’any 1905 de l’efecte fotoelèctric, que va resultar una de les aportacions principals al desenvolupament de l’aleshores incipient mecànica quàntica. Paradoxalment, Einstein mai no va creure en una mecànica quàntica a la qual tant havia contribuït i que és —juntament amb la seva teoria de la relativitat— una de les dues grans revolucions de la física del segle XX.

El desembre de 1932, poc abans que Hitler fos nomenat canceller, Einstein va emigrar als Estats Units d’Amèrica, on es va incorporar a l’Institut d’Estudis Avançats de Princeton. A Nova Jersey va viure l’última part de la seva vida. El 1940 va obtenir la nacionalitat estatunidenca, que va agregar a la suïssa. L’any 1952 li van oferir la presidència de l’Estat d’Israel. Einstein es va mostrat «commogut», però va declinar l’oferiment.

Com a pacifista, Einstein es va haver d’enfrontar al fet que un dels llegats la seva famosa fórmula E = m c2 fos la base de la bomba atòmica. Durant la Segona Guerra Mundial, i davant el temor que l’Alemanya nazi la pogués fabricar, Einstein —juntament amb altres científics exiliats d’Europa— va escriure una carta alertant d’aquest perill al president dels Estats Units, Franklin Delano Roosevelt. Tot i que es desconeix quina influència va tenir la carta d’Einstein en el desenvolupament del Projecte Manhattan, que culminaria amb el llançament de les bombes d’Hiroshima i Nagasaki el 1945, el cert és que a partir d’aquell moment, Einstein es va dedicar a treballar amb la comunitat científica per limitar l’ús de les armes nuclears.